Sala Gris

Cartell Context i geografia política del pop en Espanya

Context i geografia política del pop en Espanya

Comissariat: Isabel Tejeda i Javi Moreno

1 d’abril – 22 de juliol de 2022
Sala Gris
Edifici Rectorat i Consell Social
Universitat Miguel Hernández d’Elx

A la fi dels anys 60 i durant la dècada següent, el feminisme de la segona ona es va convertir en una llengua franca internacional que va travessar l’obra de moltes artistes. A Espanya, i precisament per viure sota una dictadura, aquests discursos reivindicatius van tindre rellevants propostes sota el paraigua d’un Pop Art d’accent local i discurs antifranquista. Si durant aqueixes dues dècades l’obra dels artistes va experimentar una significativa difusió, no va ocórrer així amb el treball de les seues companyes de generació, que han hagut d’esperar que investigacions recents visibilitzen trajectòries soterrades i oblidades. Equip Crònica, Equip Realitat o Eduardo Arroyo van tindre ja en aquells dies bastant ressò internacional (recordem, per exemple, la seua presència en la Biennale di Venezia de 1976).

Més enllà de les produccions anglosaxones, el Pop Art va ser un moviment de caràcter global que va adoptar peculiaritats pròpies depenent de les específiques geografies polítiques en les quals es va anar generant, tenint una forta empremta en i del disseny dels objectes quotidians. En la dictadura franquista, d’arrel nacional catòlica, es va experimentar durant els anys 60 i 70 una repolitització de l’esfera pública, alguns dels agents creatius de la qual de rellevància històrica es movien en la clandestinitat. La pretesa indiferència de les pintures Pop nord-americanes, d’origen duchampià, era del tot impossible en una Espanya en la qual el context impregnava la vida quotidiana d’implicacions polítiques. Els artistes pop espanyols procuraven forjar consciència i despertar inquietuds polítiques a través de la ironia i una pintura més freda, més distant, al mateix temps que no sols se servien d’imatgeria pertanyent als mitjans de masses, sinó també de la cultura i història de l’art espanyols. Així doncs, va ser el Pop espanyol exclusivament masculí?

Les espanyoles havien patit greus atropellaments després de la guerra: la «volta a l’ordre», que es traduïa com la volta a la llar que compartien amb les ciutadanes occidentals després de la Segona Guerra Mundial, va ser més aguda a Espanya. Totes les espanyoles, anaren del signe polític que foren, van patir represàlies per raó de gènere. Moltes van perdre els seus treballs anteriors a la guerra i, adoctrinades per la Secció Femenina, el braç polític falangista liderat per dones franquistes, van interioritzar que el seu lloc natural era la casa. L’Església catòlica era un altre potent instrument que exercia el seu control des del púlpit i el confessionari, però també des de l’educació, fortament intervinguda per la institució. Els mitjans de comunicació i els relats al cinema, les telenovel·les, la publicitat, la cultura popular o la literatura, feien la resta.

Les artistes que operaven en l’escena artística espanyola eren considerades com a rares excepcions, sent comú en la crítica i en els mitjans de comunicació minimitzar el seu talent utilitzant el qualificatiu de «femení», la qual cosa les extreia del contingent per a vincular la seua producció a essències inalterables. Com els llenguatges artístics tradicionals i els seus valors estètics i morals estaven contaminats per les pràctiques excloents del patriarcat, moltes d’aquestes artistes Pop van participar en l’articulació de les noves fórmules de fer i de consumir art i presenten treballs mestissos amb influències conceptuals; així se servien de la fotografia, la performance, la instal·lació, el brodat, el cinema o el vídeo. Isabel Oliver, l’obra del qual es presenta a la sala Universitas, és un dels casos que millor il·lustren aquestes maneres de fer.

Isabel Tejeda
Comissària de l’exposició

 


L’exposició d’aquesta edició 2022 s’inaugura el divendres 1 d’abril a les 12:30 hores a la sala Gris de l’edifici de Rectorat i Consell Social de la Universitat Miguel Hernández. Es podrà visitar fins al 22 de juliol de 2022. L’espai expositiu tindrà un aforament limitat, s’hauran de respectar les distàncies de seguretat entre persones i s’utilitzarà mascareta en tot moment.

 

Universitat Miguel Hernández d’Elx,
Av. de la Universitat, S/N, 03202 Elx, Alacant
Telèfon consergeria: 966 65 86 04

 [Veure pantalla completa]

 

Categories