Meditació, skincare i aliances interespècie

El nou projecte del col·lectiu artístic La cuarta piel inaugura i dona principi a la programació cultural de la Sala Tabala de La Valona — Centre Universitari de Cultura Contemporània del Campus d’Elx UMH el pròxim divendres 29 de novembre.

Les relacions simbiòtiques entre diferents organismes de les salines de Santa Pola donen forma a la instal·lació Skincare: meditacions per a un futur extremòfil, que especula sobre una inèdita aliança entre humans, microorganismes i intel·ligència artificial. La cura de la pell incita a generar nous equilibris en aquest paisatge salí que emergeix de La Valona — Centre Universitari de Cultura Contemporània. La Sala Tabala, sala magna d’aquest nou espai cultural situat a l’edifici Valona del Campus d’Elx, continua amb la programació i reprén el relleu de la veterana Sala Universitas, abans situada a l’Edifici de Rectorat i Consell Social.

El projecte, produït des del Vicerectorat de Cultura, Igualtat i Diversitat en col·laboració amb la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de Generalitat Valenciana, busca facilitar la comprensió del funcionament metabòlic de les Salines de Santa Pola recreant una sessió de píling facial, un dispositiu d’extracció de suor humana i una tolla d’aigua de les Salines. Tot això connectat amb una intel·ligència artificial que convida al visitant a la meditació guiada per al skincare alhora que monitora la tolla d’aigua salada. Un procés que creua art, arquitectura, ciència i disseny produït per la quarta pell des de 2023 en el context de les Salines de Santa Pola. El projecte es presenta per primera vegada de la mà del Vicerectorat de Cultura, Igualtat i Diversitat de la Universitat Miguel Hernández després de dos anys de treball. L’encreuament interdisciplinari ha sigut possible gràcies a la col·laboració de l’lnstitut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ramón Margalef de la UA, l’Interactive Technologies Institute de Lisboa, el Centre Cultural Las Cigarreras d’Alacant, el Museu de la Mar de Santa Pola, el Braç del Port i el programa Cultura Resident del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

D’una banda, tres dispositius conviden a l’espectador a asseure’s connectat al sudari, una ferramenta per a extraure la suor del rostre (el punt que més sua del cos humà al costat de les axil·les). El sudari porta els fluids humans fins a una tolla que conté una colònia d’arqueus halòfiles que han sigut reproduïdes en laboratori. El vaporatge d’aigua sobre el rostre dels humans, que poden ser fins a tres visitants de manera simultània, s’acompanya durant sis minuts d’una meditació guiada. La meditació guiada està basada en els paràmetres que garanteixen la vida dels arqueus en la tolla i és generada per una intel·ligència artificial. Per tant, cada dia canvia esta narrativa que construeix la meditació guiada. Un dispositiu que dona un temps de relaxació a l’usuari i li acompanyar en este procés de vaporatge del seu rostre. Una exfoliació per a l’extracció de suor que contribueix a la salinització de la tolla on viuen els arqueus. Després de passar pel sudari, una tolla intermèdia concentra els fluids humans que passen a la tolla principal, on el component químic dissenyat originalment per a la tolla principal interactua amb el fluid humà.

Este intercanvi es fa per a complir amb totes les condicions vitals que els arqueus necessiten per a no sols per a la seua supervivència, sinó per al seu benestar. Hi ha un dispositiu permanentment activat, un llum que garanteix els condicions de temperatura, humitat, radiació ultraviolada i llum dels arqueus. Recrea les condicions de vida que els arqueus tenen originalment en l’ambient de les Salines de Santa Pola. Però amb el pas del temps, està composició química anirà canviant. Només la coloració de l’aigua donarà pistes sobre l’estat vital dels arqueus a simple vista. En un estat òptim els arqueus tinyen de rosa maduixa l’aigua. La membrana que recobreix els arqueus tenen un mecanisme d’autodefensa, semblança a un sistema immunitari, que farà que en el cas que se senten amenaçades, el to augmente cap a un taronja. En el cas que passen a un estat latent, el color es tornaria més marró.

Una instal·lació que es completarà amb mediacions realitzades amb estudiants de diferents Graus de la UMH i que estableix noves aliances entre humans i arqueus, constituint un dispositiu per a entendre millor què és el que succeeix a les Salines. Entendre el seu funcionament permet, d’una banda, cuidar-les més i, d’altra banda, mitigar els efectes del canvi climàtic. Es reflecteix així la fragilitat del planeta i la capacitat de l’ésser humà per a imbricar-se en l’embullada xarxa de crisis contemporànies.

La cuarta piel és un col·lectiu artístic que vincula processos participatius a cura de l’entorn. Fundat a Alacant, tradueix i s’aproxima als processos que sustenten la vida humana a les ciutats. Ho fa a través de situacions que materialitzen les relacions ecològiques d’aquests complexos processos i les acosten a una escala humana. Un exercici d’intermediació que facilita la comunicació entre sabers, espècies i territoris. Està constituïda com a associació i acompanya projectes i iniciatives dedicades a la transformació territorial i a la mediació cultural. La cuarta piel està conformada per arquitectes, investigadors, escriptors, ceramistes, productores, joiers i artistes que treballen amb sensibilitat cap a les necessitats dels ecosistemes pròxims i des del compromís per generar llocs de trobada disfrutables.

Està conformada per Inés Miño Izquierdo, Íñigo Barrón García, Juan Manuel López Carreño, Javier Gutiérrez Hernández, Mon Cano Galván, Ximo Berenguer Hernandis, Ana Moure Rosende, Andrea Moreno Orts, Carlos Pastor García, César Fuertes Llorens i Beatriz López Herráiz. Els seus integrants han participat en la Biennal de Viena (2017), Biennal de Venècia (2018), Biennal d’Arquitectura de Quito (2020), Biennal de Cracòvia (1r premi, 2017). També han exposat en Negre (Las Cigarreras, 2021), han dissenyat i produït instal·lacions efímeres per a A Cel Obert (2020), Insòlit Festival (2019), la Galeria d’Arquitectura de Porto, HANGAR Lisboa i Medialab-Prado i escenografies per a Productores de Sonrisas i Sorolla Producciones. S’han format entre la UPM (Madrid), UA (Alacant), UCM (Madrid),
ETSAB (Barcelona), PUC (Xile), UNAM (Mèxic), Tongji (Shangai), UNICAMP (São Paulo, Br), UWE (Bristol) i l’Accademia delle Arti de Venezia i han impartit docència en la ETSAM, la Universitat Diego Portales i la UA. Al seu torn, com a col·lectiu i de manera particular, han col·laborat amb oficines d’art i arquitectura com a GOMA, BASURAMA, ONG TECHO RD, mmmm…, Martillo Neumático, Arquitecturas sin Fronteras, Guía, Clavel-Arquitectos, Ad hoc arquitectura y territorio, Grupo Aranea, Office for Strategic Spaces o l’Office for Political Innovation. Han publicat en diversos mitjans indexats, com ara la Revista Proyecto Progreso y Arquitectura o WIT Press i han obtingut premis d’arquitectura per concursos convocats per institucions com ara EUROPAN (1r premi) o el Royal Institute of British Architects (1r premi).

L’exposició s’inaugura el pròxim divendres 29 de novembre a les 19.00 hores i estarà obert fins al 26 de febrer de 2025, es pot visitar en horari de matí i vesprada de dilluns a divendres.

Cartell: